1
Ho gran Déu totpoderós
doneu-me intel·ligència,
també una gran paciència
per poder sortir-ne airós
i sebre explicar-vos
una llarga existència,
no es veu al món amb freqüència
un ésser tan venturós.
2
Podem fer aprenentatge,
és un home de renom,
hi estarà d’acord tothom
persona és de coratge,
és ell un gran personatge
i ara afegiré quelcom;
Joan, aquest és es nom,
Riudavets és es llinatge.
3
És home de molta edat,
ell cent tretze anys va complir,
el felicito jo aquí
és un ser privilegiat,
però no ha de ser ignorat
en compte s’ha de tenir,
ell disposa, i jo ho vull dir
de gran personalitat.
4
Nasqué un dia nou membre
sense fer gaire renou,
sa llum veu, per ell és nou,
qui seria un bon exemple,
sa família bé el contempla,
salut veuen que en té prou.
Era quinze de desembre
mil vuit-cents vuitanta nou.
5
Començà ell s’existència
amb mare que molt l’estima,
no li demanà propina,
féu feina amb diligència.
Passa amb certa freqüència,
i no es trobà bé, mesquina.
Era temps de sa regència.
Reina, Maria Cristina.
6
Un mal esdeveniment
sa desgràcia el visità,
llavors compte no es va dar
no podia ser conscient,
ho va passar malament
des que li van explicar,
sa mare morí, el deixà,
poc després des naixement.
7
A molt poc d’ell néixer mor
sa mareta estimada.
No en té cap foto guardada
d’aquest perdut gran tresor,
no en pot tenir cap record,
no en té una imatge clara.
La durà sempre gravada
tota sa vida en el cor.
8
Ço va ser una ferida
que no s’ha pogut curar,
a mi m’ho va recordar
parlant de sa seva vida,
i, després de sa partida
de sa mare que el deixà,
Joan es va alimentar
mamant as pits d’una dida.
9
I en Joan va creixent
i ho fa saludable i fort,
va saber cercar sa sort,
no ha de anar tot malament.
És al·lot intel·ligent,
sap dur sa cosa a bon port,
en es cap té bon record
de com vivia sa gent.
10
Ell recorda i no s’erra
que per aigua traginar
dalt es cap solien posar
amb capçana una gerra.
I també d’aquesta terra
des Migjorn, per ser més clar,
quatre o cinc se’n van anar
cap a Cuba per sa guerra.
11
També ell ho té molt clar
de quan molts feien carbó,
treballant es garballó
altres sa vida es guanyà,
molins d’aigua en funció
hi havia per moldre es gra,
s’automòbil arribà
causant-ne gran sensació.
12
Molta cosa ha contemplat,
sa mudança ha estat forta,
a la dreta i a la torta
gran cosa s’ha canviat,
té ben clar dins es seu cap,
sa recordança no és morta,
quan s’estrenà a Menorca
s’ús de s’electricitat.
13
Per il·luminar emprimer
llumeneta es tenia,
llums en crues hi havia,
moltes espelmes també
i també qualque quinqué,
tot sa fosca l’aclaria,
des petroli se’n servia
per enllumenar es carrer.
14
Sa fosca bé es llevava,
quedava ben aclarit.
Joan Riudavets mos ha dit,
perquè ell ho presenciava,
as carrer es llum s’apagava
a les onze de sa nit,
s’havia així decidit
i es saig se n’encarregava,
15
Una altre cosa sol dir
amb es seu loquaç rallar,
es futbol véu arribar
comença a jugar-se aquí:
“no vaig poder jugar-hi
ja massa vell m’agafà,
havia de treballar
tems per jugar no hi haguí”.
16
Es temps no és que corre, vola
i que ràpid que ha passat,
ell és alumne aplicat
que aprèn tot quant es proposa,
que es sebre a ningú fa nosa,
d’açò n’està conscienciat,
i en Joan fou proposat
per fer-se mestre d’escola.
17
Si a fer-se mestre s’enrola
és un tema principal,
ell en sa part cultural
es cap molt bé el controla,
sembla que hi té una farola
que dóna claror mental,
però decisió final:
dia feina i vespre escola.
18
Amb son pare feina fa
ofici de sabater,
va es vespre a escola també,
molta voluntat posà,
es negoci prosperà,
s’exporta a Madrid primer,
després açò s’estengué
i a Barcelona exportà.
19
Fa feina i no remuga,
s’esforça per treballar,
profit açò va donar,
bé a sa família ajuda,
i si és feina feixuga
també la sap aguantar,
inclòs producte exportà
a llunyana illa de Cuba.
20
Per sabates fabricar
amb ses millors condicions
no li falten intencions,
s’intenta perfeccionar
i així poder progressar,
no haver d’anar pes racons
i de dissenyar es patrons
en Joan s’encarregà.
21
Amb ses sabates paisans
va ser artista davanter,
professional vertader,
tenia molt bones mans,
produí per petits i grans,
en Joan manya tingué.
Feien sa feina molt bé
també tots es seus germans.
22
Per sabates fabricar
tenia bona manera,
feia feina sens frissera,
temps sabia aprofitar.
Bona fama van crear,
se marca és capdavantera
i “Zapatos la Palmera”
es com se l’anomenà.
23
Amb sa professió hi posà
tot s’entusiasme degut,
però jo callar no puc
que també es preocupà,
ara ho vaig a expressar
i no me quedaré mut:
que es conservar sa salut
mai ho volgué descuidar.
24
Ell procurava estar sa,
caminava com un llamp,
anava molt per el camp,
era molt mal d’agafar,
també sortia a caçar,
per quelcom ‘nar replegant,
a corrents o caminant,
amb s’escopeta i es ca.
25
Va molt bé es caminar,
i ho feia alguna estoneta.
Adquirí una maquineta
per també poder vogar,
ses cames fer borinar
tant s’esquerra com sa dreta,
es seu nom és bicicleta,
primera que es Migjorn hi ha.
26
“Bixi”. que bé que funciona
per poder-se desplaçar!
Damunt rodes poder anar
creis-me és cosa molt mona.
La va provar una estona
un bon dia es seu germà,
es veu que li agradà
i va comprar sa segona.
27
A peu o amb bicicleta
anava d’aquí i d’allà,
fos per feina o passejar
o a veure qualque al·loteta,
per passar una estoneta,
també a qualcú ajudar,
per anarse’n a ballar
o a fer una bereneta.
28
Era bo per conquistar
al·lotes en general,
des poble o des mon rural
sabia com s’hi atracar.
Li agradava molt ballar,
però fou jove formal,
no els hi volia fer mal
però sabia agradar.
29
Al·lotes no li faltà
sent en Joan jovenet,
ell era decididet
i bé solia quedar.
Es va sebre enamorar
i després d’un temps discret,
durant mil nou-cents disset,.
en Riudavets es casà.
30
Nova vida començà,
sa muller era polida,
feinera i decidida,
junt amb ella va lluitar
per poder-se defensar
i guanyar-se bé sa vida.
Sa doneta eixerida,
tres filles li va donar.
31
A sa família elogiar
açò molt li agrada fer,
sempre l’han tractat molt bé,
també ho sol manifestar;
no li agrada gemegar,
caràcter positiu té,
ha estat un home feiner
i fàcil de conformar.
32
Quan conversa ho manté,
aquest home especial,
sol dir a carta cabal
que molèstia ell no té
i que se troba molt bé,
no té res que faixi mal,
jo el crec, perquè és formal.
segur que és ben sincer.
33
Molt bona conversa té
i amb paraules ben amables,
emocions tothora estables,
ço per sa salut va bé,
distingeix que li convé,
no cau en danys evitables,
ell fa coses saludables
si té s’ocasió de fer.
34
Ha estat i és homo molt fort,
ho saben propis i estranys.
Amb mesura, sens fer danys,
per dur sa cosa a bon port,
ha sabut cercar sa sort
sense fer trampes ni enganys.
Ja tenint més de cent anys
ell ha fet feina dins s’hort.
35
Constància i no frissera,
aquest costum sol emprar,
li agrada bé s’hort menar,
ho fa amb bona manera,
sa feina no té endarrera,
ço s’ha pogut observar,
i amb cent dos anys va podar
en Joan una figuera.
36
A menar s’hort bé es presta
tenir-ho ben acurat,
no el vol veure abandonat,
i tenir sa cosa llesta.
Açò ho fa sens protesta
sinó que hi va de bon grat.
Fins as cent sis anys d’edat
hi anava cada capvespre.
37
Una estona a s’hort anar
ço sempre li ha anat molt bé,
ell sap que és que li convé
i en pràctica ho sol posar.
Per sa feina canviar
no ser sempre sabater,
s’hort com complement el té
i pes físic bé li va.
38
Sa boxa va practicar,
també ho féu de bon grat,
físicament preparat
així en bona forma està,
volent no el tenir que emprar
lluitant en seriós combat;
però en cas de ser atacat
es podria defensar.
39
Ell avorrit mai està.
Va pensar: “ho provaré,
música jo estudiaré”,
açò molt el motivà.
A s’assumpte des sonar
aprendre fàcil ho té,
i aquesta cosa també
molt bé se li va donar.
40
Ara per continuar
quant en s’altre he expressat,
va ser bon aficionat
de música i de cantar,
bo per guiterra tocar,
va anar ben encaminat,
lliçons de mestre Ginart
totes bé ets aprofità.
41
Altra cosa s’ha de dir,
seriosament, sense riure,
açò l’ajudà a viure,
ell un bon gust va tenir,
també tocà violí,
també açò li somriure,
també música va escriure
i també en va traduí.
42
Ço de sonar violí
un poc més n’he de rallar,
stradivàrius disposà,
millor marca que existí;
violinistes d’aquí,
quan se’n van assabentar,
per veure’l van fer camí
i li van voler comprar.
43
Ell en té bones maneres;
quan una cosa la fa,
així ho vull manifestar,
ço són coses vertaderes,
més de cent en es darreres
d’anys havia complert ja,
jo el vaig poder escoltar
cantant unes havaneres.
44
En Joan té un tresor,
açò ho vull dir molt clar,
amics meus es seu pensar
té molt més valor que s’or.
Decidit i sense por
així ho manifestà:
“emprar sa veu per cantar
lleva s’amargor del cor”.
45
Es temps vol aprofitar
és sa seva convicció,
amb feina o amb afició
sempre ocupat ell està,
també se va dedicar
a sa societat La Unió
per a seva població
poder-li donar una mà.
46
Anomenada La Unió,
i és Societat Migjornera,
açò un grup polític era,
Joan n’era seguidor.
No s’amagava dir-ho
de forma clara i sincera,
tingué manya i manera
per a ser bon regidor.
47
Ell era republicà,
en Joan mateix ho diu
i també quant positiu
a sa república hi ha.
Però no ho vol silenciar
també hi hagué negatiu,
això va ser es motiu
de s’esquerra fracassar.
48
Durant sa guerra civil
ell batle pedani era,
sa convivència abandera
entre un i un altre estil.
Creix-me en Joan va fer mil,
sa cosa fàcil no ho era,
tingué molt bona manera
sense ser dur ni servil.
49
Durant sa guerra intentà
un clima en convivència,
amb tacte i molta prudència
evitar danys procurà;
l’església es volgué cremar
però ell amb paciència
y també amb insistència
la va aconseguir salvar.
50
Lluitant amb molt d’entrebanc
gran sacrifici costà,
però a la fi va triomfar
seu gran esperit i afany,
sense vessar-ne de sang
es temple van deixà estar,
destrossa no n’hi quedà,
només cremats qualque banc.
51
Va ser un grup de milicians
que anava ben disposat:
“Ho hem de deixar netejat
dets enemics, teus paisans”.
Joan en aquells instants
prest va haver contestat:
“M’haureu de trepitjar es cap
o en buit vos dureu ses mans”
52
En Joan trist s’ha posat,
sa seva expressió es veu bé,
des seu poble migjorner
dos varen ser assassinats.
A sa nau Atlant tancats
eren capellans també,
res per ells va poder fer
i van ser executats.
53
Intentava pau posar,
més enrera ja s’ha dit,
en tenia s’esperit
de ses coses bé fer anar.
Quan es règim canvià
va passar una mala nit,
però no fou perseguit,
cap càstig se l’imposà.
54
Política més recent
tema per ell principal,
una alegria vital
tingué amb anys prop de cent,
s’aconseguí finalment
no eren ja des Mercadal,
Migjorn a carta cabal
conseguia ajuntament.
55
Quan es cent anys va tenir
Joan fou homenatjat,
va ser unanimitat,
s’ajuntament ho complí.
També a partir d’aquí
pes majors fou nomenat
president de s’entitat
honorari aquest vesí.
56
Quan varen venir els reis
Joan Carles i Sofia,
al Rei ço gens s’ho rumia
i el convida a dinar amb ells.
A Sant Felip d’Es Castell
dit dinar es produïa,
d'en Joan sebre es volia
què es fa per viure com ell.
57
Sa resposta va donar,
ara vos l’expressaré:
“S’ha de procurar fer es bé,
correctament treballar,
tranquil de consciència estar,
menjar variat convé,
convenient cuinat també
i sempre ben mastegar”.
58
Joan ho ha dit ben clar:
“Des que amb els reis he dinat
sempre en mi han pensat,
açò no ho puc negar;
quan Sant Joan arribà,
ja m’hi he acostumat,
sempre m’han felicitat
i açò alegria me fa”.
59
Ço fou una cosa guapa,
a n’és cent quatre anys d’edat
ho vaig veure publicat,
record bé aquella data,
es “Menorca” ho destaca,
de com a cas jubilats
ell un pasdoble ha ballat
parella amb sa filla Paca.
60
Cent sis anys tenia ja,
perquè ho sàpiga sa gent,
amb Huguet de president
des Parlament Balear,
Riudavets es desplaçà
decidit com un valent
i a s’esmentat Parlament
es llibre d’honor signà.
61
As cent vuit el visità
va fer a can Joan presencia
on ell té sa residència
va ser na Rosa Estaràs,
que de consellera està,
ho és de sa Presidència.
És un càrrec d’excel·lència
dins es Govern Balear.
62
També a Joan visità
és ver i no son errates,
ho féu es president Matas
cap des Govern Balear.
Tampoc s’ha de silenciar
ho feren sense bravates
però a ell de cataractes
as cent nou anys s’operà.
63
Riudavets és bon llinatge,
cent deu en té a sa vitrina,
sa feina no hi escatima
fent-ho en molt de coratge,
es Migjorn n’és es paratge
que ell va sembrar una alzina
i se li féu de propina
a Joan un homenatge.
64
Quan cent onze va tenir
amb ses facultats ben vives
hi va haver iniciatives
per poder-lo distingir,
a Joan es dirigí
persona gran expressiva,
dues commemoratives
plaques es van descobrir.
65
Cent dotze ja va complir
i aquesta edat bé la du,
és un cas tan poc comú,
crec tots ho veiem així,
després d’aquest llarg camí
d’home de cap clar i madur,
Personatge dos mil u
es “Menorca” el distingí.
66
Jo ho dic de bona gana,
ell surt de quant és normal,
Joan és home especial,
ho du bé i sens ufana,
membre d’honor se’l proclama
de Council Lliga Naval,
dia Ferragut, (principal),
de s'Esquadra Americana.
67
Ara hi tenc que agregar,
d’açò n’estic decidit,
Matas fou substituït
i qui es càrrec va agafar
també el volgué visitar;
per això ho deix escrit,
va ser dony Francesc Antich
es President Balear.
68
Quan cent dotze va complir
i de pocs dies passar
sa noticia es publicà.
Aquesta deia així:
segons Guinness no haver-hi
cap home al món més gran ja,
però ara sembla que n’hi ha
dos que poden guanyar-li.
69
Si senyors, ara pareix
que dos de més grans n’hi ha,
un és nord-americà
i s’altre n’és japonès,
però ara no es coneix
i sembla que està ben clar
d’Espanya i d’Europa ja
en Joan es més vell és.
70
A nen Joan Riudavets
se li va homenatjar
i s’entitat que ho fa
ha estat s’Orfeó Maonès.
Lectors actes com aquests
son per fer emocionar,
junt amb es cor que actuà
ell cantà “son teus ullets”
71
A veure’l hi va anar,
conèixer en Joan vol,
sense sa dona, tot sol,
mitja hora l’acompanyà,
de salut varen parlar
cosa que mai se’n té prou,
era el senyor Aznar
Cap des Govern Espanyol.
72
Que es sàpiga prou importa,
per açò ho faré constar,
que a Joan va visitar
el bisbe de tot Menorca.
Sa seva fama és forta,
com no podia faltar,
sa Cap Consell Insular
passà per sa seva porta.
73
Un llibre s’ha publicat
i s’ha fet presentació,
l’ha escrit Pere Barceló,
un professor jubilat,
que l’ha biografiat,
d’ell en fa una explicació
per a conèixer millor
qui és digne de ser imitat
74
Es cent tretze ha complert ja
i s’aguanta més que bé,
des de aquí jo li diré
que el vull ben felicitar
i as mateix temps desitjar
que molts més en pugui fer;
decidit hi afegiré
que amb salut i es cap molt clar.
75
Cent tretze ja té d’edat,
n’Aznar el felicità,
i a Joan li recordà
que sa seva vida ha estat
viscuda amb intensitat,
que a es joves sabé inculcar
que tots s’han de respectar
i es treball ser valorat.
76
Altres anys ja ha passat,
ja no és cosa novella
que un cor de Ciutadella
en Joan ha visitat,
quan ha fet anys li ha cantat
més d’una cançó molt bella;
sa Davídica Capella,
aquest mèrit seu ha estat.
77
No ho podia callar,
ara li ha tocat es torn,
cor i banda des Migjorn
enguany hi van actuar.
Jo ho vaig presenciar,
així en puc donar raons,
sa banda vora s’enfront
“cumplanys feliç” li tocà.
78
Era un gran gust escoltar
des cant i música es sons,
tots feien molt bé es tons
en es moment d’actuar,
per Joan felicitar
hi van anar cantants bons,
es baríton Joan Pons
hi era, no va faltar.
79
Quant ara vull expressar
es pot dir a n’es quatre vents,
amics lectors no ho invent,
el “Menorca” ho publicà,
Joan és s’espanyol degà
en quan a s’envelliment,
en aquests moments és ja
es més gran de tots es temps.
80
Catalana Facultat
de Ciència i Biologia
es seu cas bé estudia,
treballa i ha treballat.
Joan és investigat,
i és lògic que ho sia,
per descobrir-hi sa via
de tanta longevitat.
81
A Boston s’estudiarà,
serà a s’Universitat,
on també s’ha començat
es seu cas a investigar.
De quant es descobrirà
serà un llibre publicat
de sa gent de més edat
que ara en el món hi ha.
82
Joan és home complidor
i d’unes costums molt sàvies,
quan hi ha coses necessàries
té per hàbit es fer-ho,
té molta moderació
i entre altres pautes vàries
fer gimnàstica diària
i bona alimentació.
83
Per vida llarga bé va,
en Joan ho ha expressat,
a més ho ha demostrat,
sa seva edat ho diu clar:
és important estimar
i també ser estimat;
mai se l’ha vist enfonsat,
una neta ho declarà.
84
Joan és home que val,
disposa d’un demble estable,
té un caràcter amable,
segueix, no sé si és casual,
programa internacional
de s’envellir saludable,
açò està ben palpable
i per ell és molt vital.
85
Ja molt prest ho deixaré,
es lectors no vull cansar,
de tema molt més n’hi ha,
cosa hi queda en es tinter.
Es protagonista té
molt de digne d’imitar,
ara us vull abraçar
i en Riudavets es primer.
86
No ha de ser fora mida,
ja ho deixaré acabat,
espero ser perdonat
si sa feina és fallida;
però jo molt l’he sentida,
escrivint m’he emocionat;
per son contingut i edat
en Joan té una gran vida.
Marc Seguí
Ses gloses que hi ha més avall, van ser escrites quan en Joan Riudavets va morir a s'edad de 114 anys. Aquestes no van participar en cap concurs. N'hi ha 28, que sumades a ses 86 anterior donen sa quantitat de 114 que són ets anys que va v iure en Joan Riudavets.
ES DARRER ANY D’EN JOAN RIUDAVETS
1
Ara us vull rallar companys
d’en Joan Riudavets serà,
sa vida vaig relatar
des seus primers cent-tretze anys,
ho dic a propis i estranys
després que ell va expirar
no ho podia així deixar,
ara van es meus afanys
per sa feina acabar.
2
A Déu jo vull demanar
posi de sa seva part
ara, millor prest que tard
que me doni una mà.
Sa vida que he de glosar
parlar-ne mai n’estic fart
féu de s’existència un art
vos ho puc assegurar.
3
Nova noticia es coneix
prest ho va sebre tothom,
morí un home de renom
més vell del món fins ara és,
es tracta d’un japonès
Yukixi era es seu nom.
Després per tots i per hom
Es més gran és Riudavets
4
Es vint-i-nou succeí
de Setembre dos mil tres,
que es mencionat japonès
sa seva vida finí.
l’avi del món està aquí
que quedi açò ben comprès,
des Migjorn Gran es vesí:
és en Joan Riudavets.
5
Ell a sa vida s’aferra,
cent-catorze ha complert ja,
tothom d’acord estarà
té molt de seny, poc esguerra,
més content que una guiterra,
amb es cap sempre molt clar.
Així és nostro degà
de tot es planeta Terra.
Quinze Desembre arribà
a can Joan hi ha reunió
perquè avui aquest senyor
cent-catorze ha complert ja,
cap batle d’aquí faltà,
presidenta Barceló,
ve sa vice. Balear,
dant tots felicitació.
7
Es polítics mencionats,
a més de felicitar,
quelcom l’hi varen donar
aquestes autoritats.
Somriures dava a punyats
Riudavets aquí i allà,
sa gent vora ell s’agrupà,
n’hi ha molts de concentrats.
8
Hi va anar molta de gent,
allò estava espès,
ell com un qui no fa res
amb tothom estava atent.
Entre es públic assistent
un tenia anys cent-tres,
altre mancant dos per cent,
cada un germà seu és.
9
Ja va sent habitual
a Joan felicitar,
una carta l’hi envià
personatge principal,
de forma clara i cabal
d’estimat amic tractà.
Era es President Aznar
es Cap del Govern Central.
10
Aquest dia s’aprovà
a s’ajuntament local,
expedient inicial
incloent mèrits que hi ha,
per en Joan proposar
d’una manera formal,
i a ell des grup municipal
honorífic nomenar.
11
Ara molt a gust escric
d’aquest home extraordinari,
amb es seu vocabulari
freqüent ho ha repetit,
respecte sempre ha sentit
ho té com un breviari,
fins i tot des seu contrari
Joan ha intentat ser amic.
12
Quant s’acaba d’aixecar
ell decidit i pacient,
es posa a fer moviment,
una taula sol voltar,
prop d’aquesta taula està
partida seu naixement,
també un arbre està present
on seva família hi ha.
13
Lloança li ha arribat
a s’il·lustre veterà,
entre moltes que en té ja
una altra se’n ha guanyat,
a n’es Guinnes l’han posat.
Universal Joan és ja!
de tots ets homes que hi ha
ell és es de més edat.
14
Dos mil quatre ha començat
tot continua normal.
Decaigut en general
quatre de març s’ha trobat,
en soldemà s’ha donat
noticia que a tots fa mal:
sa des desenllaç fatal!
En Joan mos ha deixat!.
15
Arribà es decaïment
que en Joan va, suportar,
a ca seva van anar
cada pròxim i parent,
enmig de sa seva gent,
d’un per un s’acomiadà.
Estigué fins expirar
ben lúcid en tot moment.
16
Mala noticia s’ha dat,
se propaga amb prestesa,
quan sa gent n’ha estat entesa,
a cada qual ha afectat.
Crec tots d’acord hem estat
tots hem tingut sa certesa:
ell tenia gran saviesa,
també gran humanitat.
17
Un públic nombrós hi ha,
que a l’església es va atracant,
altres ja estan esperant
per veure es fèretre entrar,
quan es cotxe va arribar
amb es difunt transportant
sa banda des Migjorn Gran
marxa fúnebre tocà.
18
De Menorca van donar
ses autoritats condol,
va venir donant un vol
un des govern balear,
també es President Aznar
cap des govern espanyol,
exercint ell es seu rol,
per telèfon el va dar.
19
Així com és ben normal
exèquies es celebrà,
quatre-centes hi van ‘nar
persones as funeral,
i ja arribat es final
dos-centes s’hi van sumar,
sis-centes condol van dar
a es familiars per igual.
20
Amics penso que aquest jorn
a ningú s’oblidarà,
qui va poder hi va anar
a l’església des Migjorn,
havia arribat es torn
d’en Joan s’acomiadar,
a s’home més gran del món
adéu per sempre van dar.
21
Quan es condol és donat
per tota sa gent que hi ha,
ets assistents van marxar
van dar-ho per acabat.
Sa família ha quedat,
el varen dur a enterrar,
sepeli s’efectuà
amb estricta intimitat.
22
Mos ha deixat en Joan
açò no es por baratar,
és es moment de resar
de fer-ho hem de tenir fam...
Per sa família deman’
salut puguin disposar,
de fet, en Pere es germà
ja és de Menorca es més gran.
23
D’en Joan jo vos diria
i ho faré amb prestesa,
p’es bon caràcter i tendresa
per açò se’l coneixia,
des cos gran salut tenia,
i d’esperit fortalesa,
no s’ha mort de malaltia,
ell ha expirat de vellesa.
24
En Joan ja se’n ha anat
però ha viscut molta estona,
sempre serè, equilibrat,
recordar-lo m’emociona,
sa ment a molts lis raona
que és digne de ser imitat,
ell era molt gran d’edat
i també una gran persona.
25
Es batle des poble atent
honor per ell demanà
grans mèrits ell disposà
tenia es mereixement.
Joan no pogué estar present
títol pòstum li van dar,
membre honorífic serà
des Migjorner Ajuntament.
26
Per dur coses a bon port
ha estat ell avantatjat,
darrera impressió ha dat
aquest home serè i fort:
quan de tots s’ha acomiadat
ràpid li arriba la mort.
Sembla que ha tingut sa sort
de tindreu tot controlat.
27
Molt poc abans d’espirar,
va dir a na Paca sa filla
casi no se l’entenia
però ho tornava intentar,
ell volia fer pensar
coses que se li ocorria,
per després que moriria
problemes solucionar.
Pens’ que, de moment, ja val,
i ja vaig per acabar
vuitanta sis vaig fer ja
gloses de s’home especial
cent-catorze és es total
amb vint-i-vuit que aquí hi ha.
És s’edat que ell arribà.
ÉS GRAN VIDA! EXCEPCIONAL!
Marc Seguí
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario