BUC D'ABELLES

MENORQUÍ

Buc d’abelles

P

er fabricar una casa d’abelles es ficaven canyes entrellaçades de forma paral·lela a dos motlos cilíndrics col·locats un a cada cap de sa futura casa. Era es costellam.

Acabada aquesta estructura, s’enllaçaven esquerdes de canya de forma perpendicular a n’es costellam formant així ses parets.

Una vegada enllestides ses parets, es subjectaven ets extrems amb branques de vidalba, amb joncs torçuts o amb fil de ferro.

Per tal d’impermeabilitzar sa casa, es forats de sa paret es tapaven exteriorment amb una mescla d’excrements de vaca amb terra, sauló, pallús o fulles rompudes de càrritx.

A cada cap des cilindre es posaven es fonells, és a dir dos cercles de marès o de llauna. A sa part de llevant de Menorca, es fonells solien tenir forats per entrar i sortir ses abelles, a sa part de ponent no, passant aquestes per ets espais existents entre sa paret  d’esquerdes de canya i dits fonells.

CASTELLANO

Colmena

P

ara fabricar una colmena se ponían cañas entrelazadas paralelamente a dos moldes cilíndricos colocados uno a cada extremo de la futura colmena. Era el costillar.

Acabada esta estructura, se enlazaban esquirlas de caña de forma perpendicular al costillar formando así las paredes.

Una vez listas las paredes, se sujetaban los extremos con hierba muermera, juncos torcidos o con alambre.

Para impermeabilizar la casa, los agujeros de la pared se tapaban exteriormente con una mezcla de excrementos de vaca, tierra, sablón, pajaza o con hojas rotas de carrizo.

A cada extremo del cilindro se ponían los témpanos, es decir, dos círculos de piedra arenisca o de hojalata. A la parte de levante de Menorca, los témpanos solían tener agujeros para entrar y salir las abejas, en poniente no, pasando éstas por los espacios existentes entre la pared de esquirlas de caña y dichos témpanos.

                                                                       M. Seguí Pons