1
Gran Deu doneu-me ajuda
per amb gloses explicar,
de forma llampant i clar,
amb sa concisió deguda,
sa raça ja coneguda
cavall que a Menorca hi ha,
as mateix temps afirmar
que té fama merescuda.
2
Ell per fer feina s’usava,
era ben aprofitat
a un carruatge enganxat,
també estirant una arada,
de fems dur una sumada,
garbejar i batre ordi o blat.
Després d’haver treballat
també anava a sa qualcada.
3
Per tenir-lo més a mà
i treure’n màxims profits
dins una establa amics
ell tancat solia estar,
el podien visitar
uns bons companys molt petits:
parella de quiriquics
per ses mosques li menjar.
4
No sempre tancat està,
estones d’esplai no manca,
s’eufòria se li arranca
a camp obert bé li va,
per tant, se’l sol amollar
as cavall dins una tanca,
és cosa que molt l’encanta
a ell defora pasturar.
5
Segons en Joan Marquès
que es tema ha estat estudiant,
aquest cavall elegant
per arribar a tot quant és,
gran influència ell ha pres
durant es temps de l’Islam.
Joan així ho ha comprès
i jo ho estic acceptant.
6
Sa reconquesta arribà
i quan açò succeeix
regne d’Aragó estableix
novament el món cristià,
llavors en voga es posà
s’esperit cavalleresc.
Es fan justes i torneigs,
fins segle disset durà.
7
Aquestes celebracions
molt d’entusiasme tenien,
finals del disset s’unien
a altres commemoracions,
foren aquestes fusions
amb diferents confraries.
Açò s’origen seria
de eqüestres grans tradicions.
8
S’estudiós Joan Marquès
amb es seu investigar,
no creu que influència hi ha
durant es domini anglès,
tampoc durant es francès
sa raça es va influenciar,
tan sols es van importar
de França qualcun arnès.
9
Es ciutadellenc Marquès
es tema ha ben indagat,
creu sa possibilitat
que influència hispana existeix,
ell així ho ha ben comprès
per mostres que s’han format
que ha s’exèrcit preparat,
per tant, ço probable és.
10
Sánchez Belda ho declarà,
aquest gran tècnic digué
origen hispànic té
cavall que a Menorca hi ha,
principalment català
i de Mallorca també.
Es a dir, es veu prou bé
d’on influenciat està.
11
Fa temps sa raça existia
però no era oficial,
ets entesos cada qual
açò ben clar ho tenia,
es feia quant es podia
pes bé d’aquest animal,
fins arribar a s’actual,
cavall que hi ha avui en dia.
12
Sa dècada des vuitanta
pròxim passat segle vint,
clubs s’anaven reunint
per rallar i passar una tanda,
s’afició ets hi comanda
que s’ajuntin més sovint,
es fer-ho ets hi encanta
per dir tot quant duen dins.
Així en una reunió
informà en Pito. Costa,
ell sa sol·licitud mostra
per a una organització
perquè un expert superior
vingués aquí a Menorca.
Són estudiants de ca nostra,
qui havien fet petició.
14
Féu petició Antoni Roca,
també Jordi Combalia,
a qui cultura regia
a Maó, en Pito.Costa,
demanant-li fes proposta
per veure si aconseguia
que Sánchez Belda vindria
per estudiar raça nostra.
15
Per s’assumpte proposar,
mestre Sanyudo intervé,
sa petició es va fer
a n’es Consell Insular,
perquè ho van sol·licitar
ets estudiants dits primer,
i es legat balear Jover
de sa “Cría Caballar”
16
Senyor Orfila, es conseller
de s’afer agricultura,
amb entusiasme procura
ell fa tot son menester,
es president Tirs també
amb tot quant pot ell ajuda.
Sa cosa ja està moguda,
Deu faixi que vagi bé.
17
Per estudiar raça nostra
Sánchez Belda s’eligeix,
sa cosa bé s’ho mereix,
es fa realitat proposta,
no hi faltà en Pito Costa,
i cada estudiant s’uneix,
ço l’any vuitanta sis és,
tothom per s’èxit aposta.
18
Toni. de Son Morro hi va,
també Joan Pons Martí,
Antoni Orfila assistí,
Joan Marquès no hi faltà,
Sisco. Marquès hi va anar,
Nenso. Pons també s’uní,
pes voltants de Sant Martí
s’estudi es realitzà.
19
Sánchez Belda es mirà
animals més de setanta,
després d’açò ho veu clar
i es dir-ho no l’espanta.
S’il·lusió que havia tanta
una realitat es fa:
“Raça Menorquina” haurà
aquí i a qualsevol banda.
20
Açò es sent i es pensa,
per tant es va proposar,
a sa “Cría Caballar”
des Ministeri Defensa.
No reberen cap ofensa,
sa raça es va registrar.
Tothom eufòric està
fou una alegria immensa.
21
Hi ha rigor i disciplina
per poder-se registrar,
amb lupa s’ha de mirar,
tant si es potro com pollina,
cap requisit s’escatima,
per poder-se assegurar
que intrusos no hi haurà
dins sa raça menorquina.
22
A qui sa raça s’estima,
dona gran satisfacció,
motivats sense temor,
creatius i sens rutina,
esforços no s’escatima,
es funda una associació:
“Propietari i Criador
de sa Raça Menorquina”.
23
S’associació feina fa
ella avança passa a passa,
qui té vessa se l’espassa,
a mostres, concursos va,
es procura assessorar
as qui no ho entenen massa.
Així es millora sa raça,
vos ho puc assegurar.
24
S’animal que ara rall
moltes activitats fa,
no vos ho puc silenciar
coses pot fer un gran ventall,
si ara es posés un mirall
veuríem reverberar
que no atura d’augmentar
sa cultura des cavall.
25
Sa cultura s’endevina
i de cada dia més,
es qualque com a caixers,
es fa doma menorquina,
sa doma clàssica afina,
bots d’obstacles i demés,
amazones, cavallers,
van per camins i marina.
26
Concursos van començar
a fer amb aquests animals
primer van ser regionals,
cavalls varen exportar,
açò molt es va cuidar
i ara ja són nacionals,
per ets ingressos locals
segur que molt bo serà.
27
Bona raça tenim ja
d’açò en vull fer menció,
s’esforç i dedicació
comença a fructificar,
però s’ha de superar
i per ‘conseguir el millor
sa bona alimentació
no es deu ni es pot descuidar.
28
De s’establa hem de rallar,
s’ha de respirar bon aire,
disposar de prou grandària,
per poder bé borinar,
també ha de disposar,
d’entrada amb bastant altària
i sa suficient amplària.
per as costats no fregar.
29
S’establa neta ha d’estar
açò ha de ser normal,
és tema molt principal
per a es cavall estar sà,
també s’ha de netejar
a s’equí en general,
fer net d’aquest animal
potes en particular.
30
Cavall després d’entrenar
que camini és el millor,
per llevar-li sa suor
a continuació el dutxar,
massatges circulars dar
per resultat superior.
Perquè no hi quedi sabó
finalment ben esbromar.
31
Tenir sempre s’intenció
de coa i renclins rentar,
després se l’ha d’eixugar
per bona conservació,
s’estríjol i espalmador
per pel i pell l’hi passar,
així es cavall quedarà
com fillet de ca senyor.
32
Quan molt dins s’establa està,
si ha fet feina o caminada,
amb interès i amb gana,
ses potes bé netejar,
tampoc convé oblidar
per deixar cosa acabada
pes cap prim cada setmana.
també s’unglot enseuar.
33
Es cavalls s’han de ferrar
es ferrat no sempre dura,
s’unglot creix i mai s’atura.
a un mes i mig retallar.
Segons que ha de trepitjar,
amb prou seny i també cura,
es tipus de ferradura.
es ferrador triarà
34
Tractant de reproducció
per açò és essencial
tenir un bon semental
de molt bona puntuació,
també s’inseminació
que mai sigui artificial.
Això és molt primordial
per fer sa raça millor.
35
Des semental tenir esment,
que estigui ben preparat,
físicament entrenat,
fer exercici diàriament,
no descuidar s’aliment
que sigui equilibrat,
amb més menjar concentrat
s’etapa des cobriment.
36
Per a una egua bé cobrir
que doni bon resultat,
sense consanguinitat
bon semental escollir.
Però després de parir,
i onze jorns haver passat,
pot novament ser intentat
cercar pollina o pollí.
37
Quan s’egua prenyada està
s’alimentació és normal,
i uns concentrats no fan mal
quan comença a braguerar.
Bé se l’ha de vigilar
es fer-ho pot ser vital,
per avisar a un manescal
si qualque problema hi ha.
.
38
Es pollí ja tenim nat
i se li ha de comprovar
si va bé es seu alenar,
també ets aploms ser mirat.
A uns cinc mesos arribat
de sa mare el separar
i amb aquest fet quedarà
ell mesquinet desmamat.
39
Després de ser desmamat
per son desenvolupar
bé se l’ha d’alimentar
però no ha de ser engreixat.
En es vuit mesos d’edat
s’ha de començar a entrenar,
musculatura formar,
també ser domesticat.
40
Es potro acostumar
as tracte amb es criador,
entre animal i senyor
sa confiança augmentar,
mos i sella li posar,
fer creure son domador,
anar-lo fent qualcador
i preparat per muntar.
41
És important per domar
son amo as seu cavallet,
sàpiga girar es collet,
també es mos acceptar,
de boca molt bé ensenyar
així creurà son genet.
Serà com un bon fillet
que s’ha sabut educar.
42
Es cavall és entrenat
de forma brava i fina,
es temps no s’hi escatima
per sa festa és preparat,
se’l deixa ben ensenyat
tot amb enginy i rutina,
així doma menorquina
ha esdevingut, s’ha creat.
43
Doma menorquina hi ha,
cada dia té més força,
cada cavaller s’esforça,
s’intenta perfeccionar.
Ha estat a pistes portar
forma de qualcar a Menorca,
aquí exhibició es fa
també a fora s’exporta.
44
Vull escriure qualque molt
per donar-ho entenent,
a altres domes és dolent,
empinar es cavall, fer un bot,
és un defecte per tot
i en nostra doma excel·lent,
és acceptat per sa gent,
ens agrada, a ningú fot.
45
Sa tècnica s’endevina
amb es veure’ls actuar,
com regne i esperó emprar,
s’exigeix, també s’estima.
És forma casi divina
nostre expressió amb es qualcar,
es cavall així manar
és sa doma menorquina.
46
Així ho pensa molta gent
nostre cavall té prestància,
si se l’entrena amb constància
sent tenaç i diligent,
amb tècnica convenient
tindrà bellesa, elegància,
també estil, arrogància,
serà fort i amb sentiment.
47
Es cavall és educat
d’una manera honesta,
fent treballar bé sa testa,
per tenir bon resultat:
a un caràcter apropiat
gran atenció se li presta,
preparació per sa festa,
gràcia i funcionalitat.
48
Per educar-lo millor
amb constància i paciència,
l’ensenya amb insistència
doma clàssica es senyor,
per fer-lo posseïdor
de gallardia i presència,
i es cavall tindrà s’essència
de màxima prestació.
49
Per festes participar
tenir molt en compte açò:
fer as cavall caràcter bo
per a s’ambient superar.
Amb quelcom el retgirar
després recular amb això.
S’equí per perdre sa por
cap endavant fer-lo anar.
50
Abans d’anar a sa qualcada
deixa es cavall reposar,
ans de partir el ben dutxar
donant-li una ensabonada,
posar sa bístia adornada
i as poble se’n pot anar.
Que bé s’ho puguin passar,
que faixin una xalada.
51
Primer jaleo ha acabat
però queda es de demà,
massatges as cavall dar
quan a ca seva ha tornat.
Després d’haver-se aixecat
ses fregues repetirà.
Així en forma estarà
i podrà ser admirat.
52
Per a es massatge donar
de sa millora manera,
a ses cames de darrera
sobre tot s’ha de fregar,
s’esquena no descuidar.
Per fer-ho bé, de primera,
i eficàcia vertadera
amb alcohol friccionar.
53
Qualcada per tot es fa
a Menorca en general
i des principi as final
poca diferencia hi ha,
però aquí vull recalcar
jo un fet diferencial:
Ciutadella és especial
amb sa forma d’actuar.
54
De Ciutadella vull dir
que diferencies hi ha:
amb es fabiol tocar,
també amb es seu vestir,
habilitats exhibir,
en es polits jocs des pla,
s’home a cavall pot qualcar,
dona admirar i aplaudir.
55
Per sa junta de caixers
s’ha de ser sexe baró
també es Caixer Senyor
hi ha a Ciutadella només.
Senyores i cavallers
açò és costum, tradició,
damunt Menorca i Maó
en qualcada son primers.
56
Ciutadella, Sant Joan,
sa qualcada és sa festa,
sa gent decidida es presta
any rera any així ho fan.
Cavall és també important
a nostra Illa sa resta
i de manera xalesta
altres actes van sumant.
57
Cavalls fent demostració
bona és sa seva manera,
a Espanya i terra estrangera
han fet gran exhibició,
en qualsevol actuació
ho fan sempre de primera
i del Menorca Llanera
obriren son pavelló.
58
De cavalls molt s’ha augmentat,
continuen augmentant,
ara ja estem disposant
de sa major densitat,
dins Europa hem guanyat
en equins per habitant,
i as mateix temps ‘nam guanyant
per Quilòmetre quadrat.
59
Aquest cavall té noblesa,
és enèrgic i vital,
per sa festa patronal
actua amb força i bellesa,
arrogància i destresa,
ço per ell és primordial.
Des de temps immemorial
el doma sa gent pagesa.
60
Si per feina és ensenyat
com era tradicional,
aquest ensenyament val
bona base li han dat,
físicament millorat,
tècnica fonamental,
és avantatge essencial
per a festa ser domat.
61
Mirar amb humilitat
es temps enrera convé,
moltes coses feien bé
es genets des temps passat.
Tot bo sigui conservat
de ses coses d’en primer
i afegir quant val també
d’ara sa modernitat.
62
Aprenguem des temps passat
i de s’actual també,
es cavall i es cavaller
quedarà beneficiat.
Si se té sa voluntat
d’il·lustrar-se amb qui convé
s’actual nivell que es té
segur serà superat.
63
Vull un exemple posar,
crec que farà un bon efecte,
es cavall no és un objecte
ço s’ha de tenir molt clar.
Ho ha mostrat un mexicà
dient que és un subjecte,
ser líder i ser correcte
per a s’equí bé ensenyar.
64
Des mexicà vull fer esment
ha donat bona lliçó
dos anys vingué aquest senyor
i en cada esdeveniment
si un diu bé s’altre millor.
Patrocini i s’intenció
ha estat de s’Ajuntament
de sa ciutat de Maó.
65
Ramírez es mexicà,
ho té molt clar aquest tal,
ell diu que es molt primordial
per a es cavall manejar
que un s’ha de sebre posar
dins sa pell de s’animal.
Lògica humana no val,
sa lògica eguina emprar.
66
Chico. Ramírez va dir
s’ha de tenir liderat,
donar insensibilitat
son coses a posseir,
és més, ell va insistir:
per es cavall ser ensenyat
amb s’humà ha de estar confiat,
respecte li ha de tenir.
67
Respecte as cavall donar-li,
ço son molt bones raons,
sens fer a s’animal pressions
sa por hi ha que llevar-li,
per sa confiança dar-li
no fan falta esperons,
mossos, tiretes, llistons
sinó dins ell es posar-s’hi.
68
Poc tems Ramírez va emprar
per a dur s’equí a bon port,
sens pegar-li fluix ni fort,
també sense crits donar,
empatia sap posar,
ser natural dona sort,
com film d’en Robert Redfòrd
de as cavalls xiuxiuejar.
69
Un exemple he volgut dar,
se’n podrien posar més,
mai pensem que es un excés,
sempre intentem millorar,
quant bo tenim conservar,
d’altres aprendre, endemés,
i es cavalls i cavallers
millors dins Menorca haurà.
Marc Seguí
