Concurs de glosa escrita any 2004
PRIMER PREMI EXAEQUO
FORÇA DE FLAQUESA
1
Gran Déu d’immensa bondat
doneu-me enteniment
intel·ligència i talent
per escriure aquest glosat
i amb ell ser ben explicat
sa historia d’un gran valent,
que d’entre tota sa gent
és difícil ser igualat.
2
De nom és Josep Antoni,
Fortuny es primer llinatge,
que ell és un gran personatge
jo en puc ser bon testimoni,
de sort no en té patrimoni
però sí en té de coratge,
d’ell es pot fer aprenentatge.
Ho dic fort perquè ressoni.
3
Josep Antoni nasqué
sense tenir-ne cap mal,
alegria sens igual
pare com mare tingué,
tot anava més que bé,
caminà prest i normal,
però un cavi radical
a s’any i mig li vingué.
4
Comença a flaquejar,
un mal moment té aquest tal,
cau més de quant és normal:
què és que li deu passar?
Té atrofia muscular
sa seva part espinal.
Esbrinaren es seu mal
metges d’aquí i d’allà.
5
Josep, maonès afable
però amb molt mala sort,
es destí l’ha ferit fort,
sa vida no li és amable,
té malaltia intractable,
sa salut li va molt tort,
no la podrà dur a bon port:
ell té un mal incurable
6
Té una bèstia interior
que no és fàcil de domar,
que quan present se li fa
li dóna por, i fins terror,
és un esperit traïdor
que es nom Àxel li posà,
i a Josep li fa pensar
que tindrà mals molt pitjors.
7
Mal glop que a Josep apura
quan bé compte s’ha donat,
córrer quedà descartat,
camina amb molta cura,
amb inclinada figura,
sense verticalitat,
tot ço passa pes seu cap:
és situació molt dura.
8
“Per què jo soc diferent?
Per què m’ha tocat a mi?
Per què caigudes sens fi?
Per què camín malament?
Per què força vaig perdent?
Per què tant he de patir?
Per què he d’afegir-hi
pèrdua de moviment?”
9
Deport no pot practicar,
per ell és un gros fracàs,
no pretén ser un gran as,
però d’esport vol xerrar.
Degut que no pot jugar
es companys no li fan cas
i es queda amb un pam de nas
quan intenta d’opinar.
10
Ell ha d’aprendre a pensar
i fer-ho és molt urgent,
explotar sa seva ment,
saber idees proposar,
problemes solucionar
d’esport que fa una altra gent,
llibres tècnics, reglament
des basquetbol estudià.
11
Amics meus és un gran mal
per qui l’hagi d’aguantar
un dany neuro-muscular
ve de mèdula espinal
degeneració fatal
de ses neurones que hi ha
que fa atrofia muscular
progressiva i criminal.
12
Quan encara era un filló
Josep decidí es seu rol:
ser jugador de futbol
elegí per professió,
però n’Axel molt traïdor
el deixà trist, amb gran dol,
llavors es posà ell tot sol
son mal investigar-lo.
13
Però en Josep decidí
de sa desgracia aprendre,
és situació gens tendre
en es mal enfrontar-s’hi,
alts i baixos va tenir
crec que açò es bo de comprendre,
i ell damunt sa pròpia cendra
sa vida reconstruí.
14
Sa malaltia avançava,
i sempre anava a pitjor,
cada dia amb més furor
es físic flaquejava,
ell recursos en cercava
per poder viure millor,
tenir sentit de s’humor,
descobrí, i el practicava.
15
S’humor molt bé ho fa anar
l’ajuda a millor viure,
d’ell mateix se sap enriure
i a tothom gràcia fa,
ets anys li van ensenyar
es poder d’un somriure,
s’ha de dir, també escriure,
es bé que un bon somrís fa.
16
N’Àxel molt el persegueix,
li dona tribulacions
i per diferents racons
quan no l’espera apareix.
Josep amb ço molt sofreix,
ell va on faixin curacions,
sent més noves opinions
i as final no li fan res.
17
Com es temps mai s’aturà
ja és a s’adolescència,
sa femenina presencia
el comença a engrescar.
es cos no l’acompanyà,
ço li produí impaciència.
Intentà indiferència
per no patir malestar.
18
Sa vista aguditzà,
també s’orella amb premura
ell està atent, no s’atura,
ben al dia vol estar,
també se li despertà
s’afició a sa lectura,
així com a s’escriptura
per coses poder contar.
19
Molta voluntat posà,
s’entrenà com és degut,
genètica l’ha fotut
i facultats perdent va;
ja molt poc pot caminar,
ho té quasi ben perdut
i d’anar fins s’institut
ell en condicions no està.
20
En Josep es caminar
passeta a passa perdia,
i així un jorn li arribaria
que ni una en pogué donar,
una depressió agafà
ell fons tocà aquell dia,
dur cop i a on més li dolia,
mesquí va haver d’encaixar.
21
Sa cosa té molt fotuda,
açò no ho pot aguantar,
suïcidar-se pensà
amb idea caparruda.
Però actitud tan poruga
no és positiu agafar
i un metge li aconsellà
sa psicològica ajuda.
22
Sa psicòloga el tractà,
li havien aconsellat,
ell no hi va anar confiat
pensant “no hem funcionarà”.
Positiu canvi donà,
son ànim ha millorat.
Mari Joana Moll es sa
persona que l’ha tractat.
23
S’esperança per ell neix,
es tractament bé li va,
nostre amic torna a xalar,
s’optimisme bastant creix,
de damunt se lleva un feix,
basquetbol torna a estudiar
també entrenador es fa
i s’accepta a sí mateix.
24
No li va gens malament,
sa cosa té decidida,
sa il·lusió ja no té mida,
s’entusiasme va creixent,
es relaciona amb sa gent,
des cervell cura ferida,
sentit ja dóna a sa vida,
es bàsquet el fa content.
25
Encara que poc en ralla
lluita contra es desgavell,
pensa, vola com ocell
i sa ment fort li treballa.
Açò és bon gra i no palla,
empra molt bé es cervell,
sap lliurar a s’interior d’ell
sa més principal batalla.
26
Medita amb molta insistència,
sa ment es vol enriquir,
coses en pot descobrir
amb constància i paciència,
tafaneja amb freqüència,
combat sa tristesa així,
es torna l’amo de si,
senyor és de s’existència.
27
Més enllà de tota por
es troba s’enfortiment,
un es pot tornar valent
sigui quisvulla sa sort.
A n’Axel li fa un exhort:
“Va per tu, esperit dolent,
no m’entraràs a sa ment,
d’ella m’he tornat molt fort.”
28
Pot ser, de s’abrivament
es seu motiu hagi estat
es fet que va ser expulsat
des gran jardí de l’Edén.
Fugir d’Axel no pretén,
vol tenir-lo dominat,
es timó no l’ha amollat
per molt fort que sigui es vent.
29
Ser entrenador el va ajudar,
açò no va ser gens poc,
quan controlar-se no pot
i molt nerviós ja està,
és necessari guanyar
i el cor es posa a galop.
Pensa: “Açò és un simple joc,
No m’he de preocupar”.
30
Una cosa vos diré
que a n’en Josep li ha passat
a festejar s’han posat
tots es seus amics que ell té,
i pensa: “Jo mai podré
estimar i ser estimat.
Déu meu, quina soledat!
Emperò resistiré”.
31
De lúgubre i perniciós
part positiva en trauré,
moments bons reproduiré
per sentir-me venturós,
poden ser estimuladors
treure’ls quan fer-ho convé
i amb afany jo cercaré,
coses per fer-se millors.
32
“Vivències vull anotar,
visualitzacions també,
emocions i afegiré
per ensenyança agafar,
des mal he d’aprofitar
quant de positiu ell té,
es profit jo li trauré
de quant me pugui passar”.
33
Josep diu “Mai permetré
per sa por ser dominat,
si es positiu es cercat
prest o tard el trobaré,
així profit en trauré
de sa meva voluntat
i malgrat s’adversitat
el cel aquí tastaré”.
34
Hi hagué un altre menorquí
també amb sa seva malura,
mal que creix i no s’atura
i en poc temps fa llarg camí.
Anomenat Biel Martí
ells dos fan amistat pura
i aquesta amistat els dura
fins que en Gabriel morí.
35
Josep una idea té
per fer s’existència amable,
que sigui més suportable,
que tort li vagi més bé,
ell pensa acceptaré
tot ço que hi ha irreparable,
fent present clar y palpable
quant de bo sa vida té.
36
Culpa de sa malaltia
Josep molt tot sol està,
ets amic s vol apropar,
ell pensà: “Com ho faria?
Ja està, tindré empatia,
a tothom sabré escoltar
i agradable els hi serà
a ells sa meva companyia”.
37
Mirant es propi interior
sa persona dintre creix,
nova saviesa li neix,
ja va bé descobrir-ho,
pots s’altri conèixer-lo
si et coneixes tu mateix,
per a en Josep ja és un eix:
qui entens, no pots odiar-lo.
38
Grossa és sa temptació
a malaltia cedir,
plegat de mans posar-s’hi
rumiant es mal pitjor,
posant-se de mal humor,
flastomar i maleir,
Josep pensà: “No és per mi,
ço tenc que superar-ho”.
39
Dins es cos esclau es sent,
cerca es sentir-se lliure,
Josep va decidir escriure,
comunicar-se amb sa gent,
mantenir en forma sa ment,
no perdre mai es somriure,
i amb gran intensitat viure
quant de bo hi ha en es present.
40
Pensa que es seu mal passat
per a quelcom li ha servit,
que tot ha de ser invertit,
tot en bé ser transformat,
convertir-ho en aliat
Josep ho té decidit,
per reforçar s’esperit
i també sa voluntat.
41
De basquetbol va entrenar,
set anys v a ser entrenador,
sempre intentant ser millor,
procurant-se superar.
Quant ses forces van minvar,
no pogué continuar-ho.
“Adéu ma gran il·lusió”,
digué amb cor en sa mà.
42
De s’equip s’acomiadà,
a n’es jugadors va dir:
“Heu d’amples mires tenir,
dificultats superar,
en caure tornar-se alçar,
deveres tornar partir,
crec trobareu es camí
i us podreu realitzar.”
43
Dins sa seva habitació
Josep quedà relegat,
tovallola no ha tirat
però ha tingut temptació,
d’aquí a un temps serà pitjor,
d’açò n’està assabentat.
Emperò... fora tristor!
Tot ço serà superat!
44
Josep acostuma a fer,
per rompre es gel bé li va,
si amb ell algú ha de rallar
que cap franquesa no hi té,
pensa: “Jo li contaré
quant supòs li agradarà
que no gosi a demanar;
i confiança a s’altre ve”.
45
Regeix sa seva existència
observa de cada qual,
arriba a conclusió tal
ho fa amb molta freqüència,
no enveja a sa gent normal
si per ells és principal
només salvar sa aparença.
46
No pensa en sa adversitat,
ni en cap cosa qui és fallida,
fortalesa ha adquirida,
sa ment ha ben reforçat
i decisió a agafat
meditada i ben sentida:
sa història de seva vida
escriu per ser publicat.
47
Josep de forma palpable
tingué una bona alegria
quan fa uns quants anys un dia
arribà noticia amable,
que de manera fiable
un nou gen es descobria
que de seva malaltia
aquest n’era responsable.
48
Bona noticia tingué,
aquest gen es va trobar,
una passa es va donar
però queda molt per fer.
Ara jo ho compararé
com cercar un ésser humà
que a una gran ciutat està
i cap senya d’ell es té.
49
Per a ell és fonamental,
s’hi aplica amb constància,
cerca amb perseverança
aliment espiritual,
cosa aparentment banal
sap xuclar-hi sa substància,
distingeix quant té importància
i quant no és primordial.
50
Va perdent força qui ret
açò no ho pot evitar,
ja es cobert no pot alçar
per menjar quant li han fet,
a sa mare diu inquiet:
“A boca no ho puc posar,
tu m’hauràs d’alimentar
com si fos un petit nét.”
51
Ha canviat per pitjorar
sa seva situació,
no cal fer llamentació,
s’ànim no enderrocar,
amb força s’ha de lluitar
per no cedir a sa tristor,
s’ha de fer adaptació
i s’esperit creixerà,
52
Ell sempre tot sol està,
s’ho agafa amb molta paciència,
fa feina amb insistència
per sa ment ben preparar.
Al·lotes no pot tractar,
sí visualitzar seqüència.
No es notà s’inexperiència
quan s’ocasió es presentà.
53
Una forta lluita hi ha
dins ell entre vida i mort,
està formant un tresor
amb es seu investigar.
Motivació, és i serà
per ell es soldat més fort,
en sap xalar amb molt poc,
també se sap adaptar.
54
Gaudeix amb petites coses,
no vol tenir sa ment tosca,
veure com se’n va sa fosca,
i xala, ho puc dir en gloses,
si algú pensa “En què te poses?
Ço val manco que una llosca.”
Fins i tot un vol de mosca
Li fa oblidar males noses.
55
Per sa festa de fi d’any
algú es pares convidà
per anar-se’n a sopar,
açò no te res d’estrany.
Però ells amb molt d’afany
anar-hi van renunciar,
però Josep s’hi oposà:
“Anau-vos-hi. Vos pertany.”
56
“Jo tot sol em quedaré,
vull que se’n puguin anar,
que bé s’ho puguin passar,
que jo no ho impediré.
Ara mobilitzaré
quan positiu amb mi hi ha
per un bon clima crear
i m’ho passaré molt bé.”
57
Ja quasi no pot escriure,
sa força més se li envà,
quant té vol aprofitar
i açò ho fa amb un somriure,
des físic és manco lliure,
es coll no pot controlar,
li costa assegut estar
però te il·lusió de viure.
58
Un somni ronda es seu cap
i en Josep fort s’hi aferra,
fa sa particular guerra
i altres com ell ha cercat.
A tots ets hi ha demanat
Què desitgen, què ets aterra.
De tot es planeta terra
bastants li han contestat.
59
De sa seva malaltia
en fa bona anotació,
amb sa millora intenció
sa seva vida estudia,
d’açò ha publicat un llibre
per si un investigador
cerca una curació
per aquest mal tan terrible.
60
“Diálogos con Áxel” és
títol de publicació,
després de presentar-lo
s’ha venut amb un no-res,
per boca a boca s’ha estès
molta gent vol llegir-lo,
s’esgotà prest s’edició
i sa segona apareix.
61
Sa vida una salsa té
per poder-la millorar,
consisteix en estimar,
donar i rebre també;
en açò hi afegiré
empatia disposar,
per així es mals superar
i, per tant, viure més bé.
62
Sa fluixedat li augmentà,
s’esperit li torna fort,
as corredor de la mort
Josep coneix que hi està.
Sap que Àxel el vol matar.
però espera si hi ha sort
per arribar a bon port
si el volen indultar.
63
El té tort ésser humà,
tant es malalts com es sans,
també es petits i es grans,
un Áxel particular
que mos sol paralitzar;
també ens causa espants.
Però ... sentim plaers tants,
en poder-lo superar!
64
Josep grans victòries porta
i espera continuar,
n’Àxel constantment guanyar
tenint sempre una ment forta,
açò li obre sa porta
per ell poder somiar,
s’esperança reforçar,
tot això el reconforta.
65
Dóna gust es rallar amb ell,
jo ho he pogut comprovar,
aquest menorquí exemplar
sap fer enfora es desgavell,
també enfortir es cervell
i sa ment organitzar
per contratemps superar.
Ço és per llevar-se es capell!
66
Josep té una gran fermesa,
ho dic ja per acabar,
es físic degenerar
li augmentà sa feblesa.
Però n’ha fet gran proesa,
molt s’ha sabut superar,
és fàcil de demostrar:
ha tret força de flaquesa.
Marc Seguí Pons
No hay comentarios:
Publicar un comentario