Mostrando entradas con la etiqueta Imatges antigues comentades. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Imatges antigues comentades. Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de enero de 2015

Batre ciurons


MENORQUÍ

Batre ciurons

P

er batre ciurons s’agafava amb una mà, per s’arrel, un punyat de ciuroneres seques. Amb s’altre mà s’agafava una maça amb sa qual es picava damunt ses ciuroneres fins que no hi quedessin bajoques sense obrir. Una volta aconseguit, s’amollava aquest punyat se’n agarrava un altra i així successivament.
Aquest sistema era per batre quantitats petites. Quan n’hi havia més es batien dalt s’era amb una o varies bísties.


CASTELLANO

Trillar garbanzos

P
ara trillar garbanzos se cogía con una mano por la raíz, un puñado de matas secas de garbanzos. Con la otra mano se agarraba un mazo con el cual se golpeaba sobre las matas hasta que quedasen rotas todas las vainas. Una vez conseguido se soltaba el manojo para acto seguido coger otro sin trillar i así sucesivamente.
Este sistema se usaba para trillar cantidades pequeñas. Cuando eran más abundantes, se hacía en la era con una o varias bestias.

                                                   M. Seguí Pons 






viernes, 16 de enero de 2015

CARRETÓ




MENORQUÍ

Carretó
A
 Diferencia des carros, es carretons són més petis i més suaus perquè tenen una suspensió de molles que amorteixen es cops quan van per camins dolents.
Llevat de rares excepcions, si a un lloc tenien carro i carretó, es primer era emprat només per fer feina i es segon per anar a passejar o per ses dues coses.

A Menorca, quasi tots es carretons eren de quatre places.



 CASTELLANO

Carretón
A
 diferencia de los carros, los carretones son más pequeños y más suaves porque tienen suspensión de muelles que amortigua los golpes cuando van por caminos malos.
Aparte de raras excepciones, si en un predio tenían carro y carretón, el primero era usado solamente para trabajar y el segundo para salir de paseo o para las dos cosas.
En Menorca casi todos los carretones eran de cuatro plazas.


                                                                                               M. Seguí Pons


jueves, 14 de marzo de 2013

MUNYIR UNA VACA

   
MENORQUÍ

Munyir

Menorca per munyir una vaca es fermava es vedell a una cama de sa mare perquè aquesta estigués més tranquil·la.
Es munyidor estava assegut a un banquet i amb es cap, normalment cobert amb una boina vella, estalonat a s’illada de sa vaca.
En es moment de munyir sa llet anava dins una ferrada 
Hi havia dues maneres de munyir: a punyat o mà plena i també amb es dit gros doblegat.



 
 
CASTELLANO

Ordeñar

En Menorca para ordeñar una vaca se ataba el ternero a una pierna de la vaca para que ésta estuviera más tranquila.
El ordeñador estaba sentado en un banquillo y con la cabeza normalmente cubierta por una boina vieja, apoyada a la ijada de la vaca.
En el acto de ordeñar la leche iba dentro de un cubo
Había dos maneras de ordeñar: a mano llena i también con el dedo pulgar doblado.


M. Seguí Pons



lunes, 11 de febrero de 2013

POU DE TORN


MENORQUÍ
Pou de torn

E
s pous de torn son una relíquia des musulmans. Tenen dos poals col·locats un a cada cap d’un llibant enrevoltat a un rodet vertical. Aquest rodet es fa girar, amb sa força d’una bístia o d’una o varies persones, per fer pujar un poal ple i davallar s’altre poal buit. Aquests poals arriban simultàniament as seu destí. Es de dalt es buidat per un ser humà, as mateix temps que es de baix s’omple tot sol.
A continuació es fa virar es rodet en direcció contrària i es de dalt devalla per a omplir-se i es de baix puja per a ser buidat.

CASTELLANO
Pozo de torno

L
os pozos de torno son una reliquia de los musulmanes. Tienen dos pozales colocados uno a cada extremo de una maroma enrollada a un rodillo vertical. Este rodillo se hace rodar con la fuerza de una bestia o de una o varias personas. Con este rodar hace subir un pozal lleno de agua para ser vaciado por un ser humano al mismo tiempo que el de abajo se llena solo y bajar a uno vacío para llenarse una vez abajo. Ambos llegan simultáneamente a su destino. A continuación  se hace rodar al rodillo en dirección contraria y el de arriba baja para llenarse y el de abajo sube para ser vaciado.


M.Seguí Pons



jueves, 27 de diciembre de 2012

PELAR ES PORC


MENORQUÍ

Pelar es porc

P
er a pelar es porc s’escalfava aigua dins una caldera i, quan casi bullia, es posava dins un cubell (a sa part de ponent de Menorca ho feien dins una pastera), acte seguit s’hi posava es porc en remull dins s’aigo per a escaldar-lo. Se’l feia borinar a fi que no quedàs cap part des cos de s’animal sense haver estat dins s’aigo calenta.
Una vegada escaldat, se’l pelava rascant amb pedres tosques[1] i as final se’l afaitava amb ganivets ben esmolats.

CASTELLANO

Pelar el cerdo

P
ara pelar el cerdo se calentaba agua dentro de una caldera y cuando casi hervia se ponia en el interior de una tina (en la parte de poniente de Menorca lo hacían dentro de una artesa) le escaldaba. Seguidamente se ponía el cerdo dentro de dicha tina. Se le removía con el fin de que no quedara ninguna parte del cuerpo del animal sin remojarse en agua caliente. Una vez escaldado, se le pelaba rascando con piedras toba[1] y al final se le afeitaba con cuchillos bien afilados

M. Seguí Pons

[1] Ses pedres tosques són un producte volcànic esponjós molt lleutger, és dur però sembla una esponja. Es seus trossos porosos i rasposos s’empren per a pelar es porcs morts.


[1] Las piedras toba son piedras volcánicas poco compactas sus trozos porosos y rasposos se utilizan para pelar los cerdos sacrificados en las matanzas



lunes, 24 de diciembre de 2012

BUC D'ABELLES



MENORQUÍ

Buc d’abelles
P
er fabricar una casa d’abelles es ficaven canyes entrellaçades de forma paral·lela a dos motlos cilíndrics col·locats un a cada cap de sa futura casa. Era es costellam.
Acabada aquesta estructura, s’enllaçaven esquerdes de canya de forma perpendicular a n’es costellam formant així ses parets.
Una vegada enllestides ses parets, es subjectaven ets extrems amb branques de vidalba, amb joncs torçuts o amb fil de ferro.
Per tal d’impermeabilitzar sa casa, es forats de sa paret es tapaven exteriorment amb una mescla d’excrements de vaca amb terra, sauló, pallús o fulles rompudes de càrritx.
A cada cap des cilindre es posaven es fonells, és a dir dos cercles de marès o de llauna. A sa part de llevant de Menorca, es fonells solien tenir forats per entrar i sortir ses abelles, a sa part de ponent no, passant aquestes per ets espais existents entre sa paret  d’esquerdes de canya i dits fonells.


CASTELLANO

Colmena
P
ara fabricar una colmena se ponían cañas entrelazadas paralelamente a dos moldes cilíndricos colocados uno a cada extremo de la futura colmena. Era el costillar.
Acabada esta estructura, se enlazaban esquirlas de caña de forma perpendicular al costillar formando así las paredes.
Una vez listas las paredes, se sujetaban los extremos con hierba muermera, juncos torcidos o con alambre.
Para impermeabilizar la casa, los agujeros de la pared se tapaban exteriormente con una mezcla de excrementos de vaca, tierra, sablón, pajaza o con hojas rotas de carrizo.
A cada extremo del cilindro se ponían los témpanos, es decir, dos círculos de piedra arenisca o de hojalata. A la parte de levante de Menorca, los témpanos solían tener agujeros para entrar y salir las abejas, en poniente no, pasando éstas por los espacios existentes entre la pared de esquirlas de caña y dichos témpanos.

                                                                       M. Seguí Pons

jueves, 20 de diciembre de 2012

TREMPAR I PASTAR PER FER EMBOTIT


MENORQUÍ

Pastar per fer embotit

Una volta capolada sa carn, es pasta dins un ribell de terracota juntament amb es trempes, és a dir, es mesclen manualment es trempes o espècies amb s'esmentacarn. Quan està ben barrejat, ja  es pot començar a fer s’embotit: sobrassada, llangonissa, camot...


CASTELLANO
Amasar para hacer embutido
          Una vez triturada la carne y puestas las especias, se amasan dentro de un lebrillo de terracota, es decir, se mezclan manualmente. Conseguida esta fusión está a punto para comenzar el embutido que puede ser sobrasada, langoniza etc.

lunes, 17 de diciembre de 2012

FILAR LLANA DE BE


MENORQUÍ

Filar llana
S
a millor llana per  filar era sa llarga i sense rentar. Per fer-ho s’emprava sa filosa[1], es cap des fil s’enganxava a una petita osca o ganxet des  fus[2] on s’embolicava es fil mentre es produïa.
A continuació s’emprava s’àspia[3] per fer es rams de llana.
Fets es rams, es rentava sa llana i, quan estava eixuta, era es torn de sa debanadora[4] amb sa qual  es col·locaven es mencionats rams per fer es cabdells de fil.
Amb es cabdells de fil de llana es podien elaborar moltes coses: una de ses més habituals era fer peücs per a tenir es peus calents dins es llit.


CASTELLANO

Hilar lana
L
a mejor lana para hilar era la larga y sucia. Para hacerlo, se usaba la rueca[1], el extremo del hilo se enganchaba a una pequeña muesca o ganchillo del huso[2] en donde se envolvía el hilo mientras se producía.
A continuación se usaba el aspa[3] para hacer las madejas de lana.
Hechas las madejas, se lavaba la lana y, cuando estaba seca, le tocaba el turno a la devanadora[4] en la cual se colocaban las mencionadas madejas para hacer los ovillos de hilo. 
Con los ovillos de hilo de lana se podían elaborar muchas cosas: una de las más habituales era hacer calcetines para tener los pies calientes en la cama.

                                                                                                    M. Seguí Pons
 


[1]Sa filosa és un garrot o canya amb un eixamplament a sa part superior per poder-hi adherir es manats de llana. A sa foto està just davant sa dona.
La rueca es un palo o caña con un ensanchamiento en la parte superior para poderle adherir los manojos de lana . En la foto está justo delante de la mujer.
[2]Es fus és s'eina situada un poc més avall de ses mans de sa filadora.
 El huso es la herramienta situada algo más abajo de las manos de la hilandera.
[3]S'àspia no és visible a sa fotografia.
 El aspa no está visible en la fotografía.
[4] Sa debanadora és s'eina que es por veure entre sa filadora i sa  columna de sa porxada.
La devanadora es la herramienta que su puede ver entre la hilandera y la columna del pórtico.



 

sábado, 15 de diciembre de 2012

TRAGINAR BOVA



MENORQUÍ

Traginar bova
A
 sa fotografia de més amunt es pot observar a un ase amb bast[1] i escorbeis[2] carregat de feixos de bova semisseca. Aquest animal està preparat per dur-la as lloc convenient (prop des domicili de qui l’ha d’emprar) per assecar-la del tot. Una volta dessecada, s’emprerà per a forrar cadires tabulets etc.

 
castellano

Transportar enea
E
n la fotografía de más arriba se puede observar a un burro con baste[1] y encinos[2] cargado de ases de enea semiseca. Este animal está preparado para llevarla al lugar conveniente (cerca del edificio de quién la va a utilizar) para secarla del todo. Una vez desecada, será usada para forrar sillas, taburetes etc

           M. Seguí Pons




[1] Es bast és una espècie de sella amb ets arcons molt sortits i units per una peça a cada costat. Serveix per traginar càrrega feixuga a esquena de bistia.
[2] Escorbeis és un conjunt de bastons corbats i units amb travessers que,  subjectats amb cordes, pengen a cada costat des bast Es conjunt de bast i escorbeis serveix per trajinar feixos cantons de marès, garbes…
                                   

[1] El baste es una especie de silla con los arzones muy salientes y unidos por una pieza a cada lado. Sirve para transportar carga pesada a lomo de una bestia.

[2] Los encinos son un conjunto de bastones curvados y unidos con travesaños que, sujetos con cuerdas cuelgan a cada lado del baste. Se utilizan para transportar haces, sillares de arenisca, garbas…
                                                                         

                                                                                                 

jueves, 6 de diciembre de 2012

BAST I BEACES


MENORQUÍ

Bast i beaces

Podem observar un al·lot qualcant damunt un ase amb bast i beaces. Dins ses beaces hi du gerres plenes de llet. Aquestes gerres en es moment de tapar-les, s'hi posava un fogasser entre es tap i es coll de s'esmentada gerra perquè tapàs més hermètic. D'aquesta manera s'evitava que, amb es caminar o altres moviments de sa bístia, sortissin regalims. Es pot veure perfectament un d'aquests fogassers a l'esquerra de sa foto. No confondre es fogasser de fer fogasses amb es de ses gerres ja que, aquest cas, és molt més petit. Era bastant freqüent que aquesta feina la fessin ets al·lots.

CASTELLANO

Baste y alforjas

Podemos observbar a un niño cabalgando sobre un burro con baste y alforjas. Dentro de las alforjas lleva unas jarras llenas de leche. Al tapar estas jarras, se ponía una tela entre el tapón y el cuello de la jarra para que tapara más hermético. De esta manera se evitaba que, con el caminar o moverse de la bestia, salieran regueros de leche al exterior. Se puede ver perfectamente una de estas telas a la izquierda de la foto.
Era bastante que a este trabajo lo hicieran los niños.

       M. Seguí Pons

miércoles, 5 de diciembre de 2012

POAR A UNA CISTERNA CASOLANA


MENORQUÍ
Cisterna casolana

A Menorca no hi plou gaire, però es menorquins sabien aprofitar molt bé s'aigo de pluges. Ses cases menorquines, tant del camp com de ses difertents poblacions tenien sa seva cisterna on se replegava es preat líquit que queia damunt ses teulades, terrat,etc.
Per a poar s'emprava un poal i una corda i aquesta passava per una corriola. Amb es rodar d'aquesta politja, s'esforç necessari per treure es es poal ple era més petit perquè no s'estirava es poal cap amunt sinó cap avall. Era un bon exercisi per fer resaltar sa feminitat de ses dones.
Actualment, sobre tot a ses poblacions, s'aigo de pluges es perd quasi tota i es gasta en una quantitat molt superior de mitjana per habitant.
És primordial que aquest valuos líquid sigui aprofitat totalment de qualque manera.

CASTELLANO
Cisterna casera

En Menorca no llueve mucho, pero los menorquines sab´ñian aprovec har muy bien el agua de lluvia. Las casas menorquinas, tanto del campo como de las diferentes poblaciones, tenían su cisterna donde se recogía el preciado líquido que caía sobre los tejados, azotea etc.
Para sacar el agua se usaba un pozal sujeto en una cuerda que pasaba por una polea. Con el rodar de esta polea, es esfuerzo necesario para sacar el pozal lleno era menor porque se tiraba de la cuerda hacia abajo aunque el agua del pozal lleno se movía hacia arriba. Era un buen ejercicio para resaltar la feneidad de las mujeres.
Actualmente, sobretodo en las poblaciones, el agua de lluvia se pierde casi toda y, por otra parte, se gasta una cantidad muy superior de media por habitante.
Es totalmente necesario que ese valioso líquido que este valioso líquido sea aprovechado totalmente de alguna manera.

M. Seguí Pons